divendres, 11 de desembre del 2015

Primera manualitat que servirà per totes les nostres trobades.

El tres de desembre vam quedar per tercer cop. Primer de tot vam anar a passejar per Girona i a veure les decoracions de nadal que hi havia a les botiges i per tota la ciutat. Després vam anar a comprar material per fer una manualitat que serà molt especial per a les dues. Es tracta d'una llibreta feta amb cartolines de colors on hi explicarem les coses que anem fent i aprenent. Aquesta llibreta la vam decorar amb papers estampats i celos de colors.
Vaig considerar que seria molt enriquidor per les dues anar fent un diari de totes les aventures que anem tenint. La Carolina és una nena que té moltes ganes d'aprendre i  també de posar en marxa la seva imaginació i creativitat i crec que aquesta llibreta ens anirà molt bé per saber i recordar tot el que hem anat fent juntes.
Al final de cada escrit, hem reservat un espai per utilitzar-lo com a diccionari de paraules en català i en caló. És molt divertit, perquè ella no sap com es diuen en català i jo tampoc amb gitano. També crec que aquest factor és molt motivador per a ella ja que el caló és un idioma que s'està perdent aquí Catalunya, i això suposa que s'ha d'espavilar i preguntar als seus familiars perquè li diguin i li ensenyin paraules noves per poder afegir-les la setmana seguent al diccionari.

dijous, 10 de desembre del 2015

Primer contacte. Mocador dels ulls fora. Benvinguda!

Des de que vaig començar la carrera vaig tenir molt d'interès en participar en el projecte rossinyol. Sabia que aquest m'aportaria moltes coses positives, entre elles, conèixer una personeta amb diferents maneres de fer, amb diferents maneres de pensar, d'actuar, de veure el món, etc.
Per aquest motiu vaig intentar entrar en el projecte d'aquest any 2015-2016 al sector de Girona.
Quan em van acceptar la plaça vaig estar molt contenta... com si hagués guanyat un premi... Sabia que aquesta experiència, conèixer un nen diferent a mi m'aportaria moltes coses bones, moltes anècdotes per explicar i moltes aventures per viure...


El 19 de novembre ens vam reunir tots a la sala de cultura de la mercè i ens vam creuar les mirades amb tots els rossinyolets... Dies abans ens havien destinat els diferents nens a tots els menors i ja sabiem com eren ells, però en canvi, ells no tenien ni idea qui els hi faria de mentor.

Van dir a tots els nens que es posessin en rotllana agafats de les mans i que es lliguessin un mocador als ulls. Tots els estudiants de la universitat estavem molt contents i ens feia molta gràcia com demanàven, nerviosos, ajuda als seus pares a que els hi cordessin els mocadors. Quan tots els nens van tenir els mocadors cordats, ens van demanar que ens poséssim darrere del nostre rossinyolet i li descordéssim el mocador.

La Carolina es va girar molt ràpid i em va abraçar molt i molt fort. Em va encantar aquell moment, aquella il·lusió que tenia en coneixem i aquelles ganes de saber qui era i com em deia. Vam estar rient i parlant molt de tot el que podríem anar fent al llarg d'aquests mesos!

I així va ser el primer contacte, molt i molt divertit i emotiu.